Santuari avants de 1939
Història de la Fira de Pinós. V1-2
FIRA DE PINÓS 2013
La fira que celebrem ara a Pinós data de les darreries de l’edat mitjana i era la més important de les quatre que es feien al llarg de l’any.
La gent de la zona anava a la Fira de Pinós per comprar i vendre els productes o bestiar que les masies necessitaven de cara al temps de la collita, que ja era a tocar.
Les relacions socials que s’hi establien van propiciar que en sortís algun festeig i aquest costum va donar a lloc que amb el temps la fira es conegués arreu per la fira dels nuvis o dels casaments. A principi del segle xx, la fira va anar minvant en importància fins a desaparèixer.
Fira 2009
L’any 1994, gràcies a l’esforç de molts veïns del Municipi, aquesta fira es va recuperar amb gran èxit i fins avui s’ha celebrat anualment amb la malaurada excepció de l’any 1999 a causa dels focs que l’estiu anterior van assolar el nostre país.
Fira 2012
A la Fira, que es celebra el darrer cap de setmana de maig, s’hi poden veure i comprar productes que elaboren artesans tant del municipi com d’arreu de Catalunya. També es poden visitar exposicions temàtiques, gaudir d’espectacles folklòrics o de bona gastronomia. Aquest any es un any especial, celebrem el 20è aniversari de la recuperació de la Fira.
Enguany, estarà dedicada precisament al record i homenatge de tota la gent que ha fet possible que aquest esdeveniment hagi pogut tirar endavant.
Història de la Fira de Pinós V1-1
Antigament es celebraven a Pinós dues fires: el primer diumenge de Pasqua i el diumenge sobre Pasqua Florida. Sembla que el seu origen són els importants aplecs i romeries de devoció mariana que es congregaven al Santuari de Pinós.
De la primera se’n deia també la Fira del Bacallà, donat que la gent es proveïa d’aquest “peix de secà” de cara a l’abstinència quaresmal. La segona era molt important al terme pel nombre de caps de bestiar que s’hi tractava i també pels nombre de casaments que es concertaven al peu de les parets del Santuari en aquesta data. D’aquí ve que fos coneguda com la Fira dels Nuvis.
Aquesta segona fira es va recuperar l’any 1994, amb l’empenta i l’esforç dels veïns, sota la denominació de Fira de Productes Artesans. De la Barcelona olímpica del 92 en van pervenir els estands característics de la nova Fira, molt útils en un lloc ventós i assolellat a principis d’estiu com és el Santuari.
===============================================================
20 ANYS DE FIRA (Del Llibret de la Fira 2013)
Per la història, 20 anys és un període molt curt, una generació diuen, però a la vida de les persones que som els protagonistes de les fires, 20 anys són força anys. Per això cal celebrar que hàgim arribat a aquesta fita.
Ens ha semblat que la forma més adient de fer-ho en aquest “butlletí oficial” de la Fira és deixant constància dels equips humans que ho han fet possible amb una menció als seus caps visibles, els presidents, com a líders d’aquests equips.
Joaquim Santaulària: Gràcies a ell va renéixer la Fira. Persona de grans idees i projectes, la Fira en va ser un de reeixit pel municipi de Pinós. Volem destacar el seu entusiasme i persistència per dur a terme unes jornades de gran dignitat en un entorn prou difícil.
Josep M. Casas: Va arribar en una situació delicada: recordem que la Fira es va suspendre un any. Té dos mèrits, primer recuperar i rellançar la Fira amb tant o més contingut de com l’havia trobada, i segon, desvincular-la de l’ajuntament en un acte de potenciació de la “societat civil”.
Xavier Vendrell: Abans de ser-ne president, com a membre de la junta, ja havia destacat pel seu afany de donar-li un caire cultural. A l’esdevenir-ne president va aprofitar l’ocasió impulsant de manera especial l’acte del dissabte.
Jordi Casellas: L’elogi del Jordi, per mi, és que va ser un president que va treballar molt sense cap afany de protagonisme de cara enfora. És una persona que resol un munt de detalls que fan que tot funcioni molt millor i la feina sigui més lleugera i agradable.
Jordi Ferrús: En un moment complicat per tirar endavant propostes culturals i socials a causa de les dificultats econòmiques, té la capacitat de reincorporar vells col·laboradors o trobar-ne de nous per aconseguir amb molts menys recursos, tirar endavant una Fira que any rere any guanya popularitat i prestigi.
Mn. Urbici no en va ser mai president, però, ara que ens ha deixat, fem una menció especial per la seva important aportació, sobretot els primers anys.
Per molts anys a totes i a tots!!! Units, podem!!!
Marcel Colell