La llista de Pros i Contres és llarga o, si més no, complexa i oberta al debat. D'entrada caldria valorar els pros i contres de les diferents alternatives energètiques actualment disponibles: nuclear, tèrmica, eòlica, hidràulica, biomassa i solar.

L'estudi de viabilitat d'un parc eòlic no es pot reduir únicament a qüestions econòmiques i d'enginyeria; la seva implantació implica sovint aspectes culturals, socials, paisatgístics o de percepció de l'entorn, així com consideracions sobre els ecosistemes en els quals es planteja situar-los.

Tot i que l'eòlica és una energia neta i renovable, cal considerar l'impacte ambiental que pot ocasionar la instal·lació d'aerogeneradors en el medi natural. En bona mesura, el desenvolupament de parcs eòlics s'ha postergat durant anys atès que no existeix encara una resposta clara a les objeccions presentades en relació al seu impacte ambiental i visual en l'entorn. Aquestes alteracions al medi es poden resumir en físiques, biòtiques (flora i fauna) i humanes (visuals i acústiques).

Serveixin de mostra aquestes al·legacions al Parc eòlic del Turó del Magre.

Pel cantó positiu hi ha la manca de contaminació i de residus, perquè no hi ha combustió. Es més, es considera que l'energia eòlica estalvia contaminació. La qüestió del CO2 atmosfèric i el compliment del Protocol de Kyoto és determinant i forma part no solament de l'argumetació d'especialistes referent al canvi climàtic sinó també de l'agenda política a escala nacional i mundial.

L'altre gran aventatge impulsor de parcs eòlics són els resultats econòmics. L'aprofitament de l'energia eòlica és plenament competitiu gràcies al seu desenvolupament tecnològic i malgrat que en el càlcul de costos en la indústria energètica sovint no es tenen en comptes les externalitats (consulteu Les polítiques econòmiques mediambientals per més informació). A Dinamarca com a Navarra, pioners en el desenvolupament eòlic, un percentatge important del PIB econòmic i de la població depenen i treballen al sector de la indústria eòlica. Les inversions són milionàries i els beneficis, més o menys ben o mal repartits / negociats, també es fan notar a nivell local allà on s'instal·la un parc eòlic.

Altres consideracions a favor i en contra a tenir en compte són:

• Els beneficis de la construcció d'un parc eòlic al territori són tangibles i a curt plaç (compensacions, llocs de treball, companyia). Sembla provable que d'aquí a pocs anys, amb la proliferació de parcs eòlics arreu, la seva visió no causi major impacte visual per a les persones del que actualment provoca la contemplació d'una autopista, una infraestructura de primer grau en impacte ambiental.

• Una passa endavant en energia eòlica no és necessàriament ni suficient una passa endarrere en energia nuclear. Una central nuclear pot rebaixar la seva produció però no parar-la així com així a mercè del vent o de la demanda energètica. La regulació es fa amb el preu de l'electricitat o simplement tancant l'entrada de l'energia eòlica a la xarxa si no es necessita. Una xarxa de parcs eòlics sí que pot competir amb les nuclears.

•  Els avantatges en la descentralització de la producció d'energia construint nous parcs eòlics i ampliant la xarxa elèctrica contrasta amb la ubicació dels mateixos, sovint allunyada dels centres de consum. El parcs eòlics mar endins semblen més apropiats per la seva proximitat a ciutats costaneres, pel règim més regular de vents i per permetre la ubicació de molins més potents.

• El recurs del vent és qui està en joc i es ven o cedeix la seva explotació a les empreses per una pila d'anys . Això va ser una hipoteca en el cas de l'aigua com a recurs en construir-se els pantans quan més endavant la comunitat afectada no podia exercir-hi nous usos com ara el turisme rural i d'aventura. Es difícil preveure si el vent com a recurs prendrà nous valors d'aquí a uns anys o si la tecnologia d'emmagatzematge d'energia (era de l'hidrògen) evolucionara prou de pressa abans la hipoteca no hagi vençut.

• La percepció del paissatge i la seva consideració objectiva no és quantificable, certament, però sí qualificable. Segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili, concretament del Grup d´Estudis Turístics de la Unitat de Geografia, hi ha una íntima relació entre la personalitat d'un poble i el paisatge que l'envolta.
  L'estudi fa afirmacions referents al paisatge prou contundents:
  • Permet la identificació de les persones amb la seva terra, amb el seu país, i, per tant, és un símbol d'identitat en el qual s'hi reconeixen.
  • Permet interpretar l´evolució econòmica i social dels seus constructors donant sentit a tots els elements que el constitueixen.
  • Permet la comprensió i la interpretació, passos previs a valorar-lo correctament, respectar-lo i finalment estimar-lo.

Ja en el terreny subjectiu, les millors virtuts i els pitjors defectes d'una gran instal·lació eolica són una mateixa cosa per a diferents persones implicades, cada una valorant-ho des de la pròpia òptica particular.

•  El gran negoci de l'energía eòlica és tant defensable per als promotors, propietaris i actors implicats com denunciable per als detractors, veïns i espectadors afectats.

•  La industrialització del paissatge és una pèrdua de qualitat de vida per a les persones en l'àmbit d'afectació d'un parc tal com també és un guany en la qualitat de vida dels beneficiaris de l'energia.

•  la creació de llocs de treball específics i l'afectació constructiva poden semblar admirablement innovavadores a uns alhora que francament indignants a altres.

•  Els costos d'oportunitat i d'incompatibilitat amb altres activitats al territori es contraposen als beneficis directes i de compensació de la mateixa activitat eòlica.

•  La solidaritat energètica amb la resta del país és paral·lela a la manca d'autonomia rural. En altres paraules, les necessitats a nivell nacional no s'ajusten a les mancances a nivell municipal.

•  Els interessos privats i els interessos comunitaris, com sempre, coincideixen si s'escau.

•  Pinós no serà el mateix, diuen alguns alhora que és lo menys dolent que ens hi poden posar, diuen uns altres.

Així doncs, tot és a favor i tot és en contra per al darrer gran benefici / estropici pel país.

Sense anar massa lluny, a l'Alta Anoia, la solidaritat energèrtica amb la resta de catalans és extraordinària: 33  molins funcionant, 143 d'aprovats i 53 més pendents de ressolució. Encara que l'article més destacat i recent a copons.info fa referència al Director General d’Energia i Mines, Josep Isern:

La reunió va servir per constatar un fet que ja coneixíem: les persones poc tenim a dir en el disseny i gestió dels nostres recursos energètics. Catalunya està creixent, necessita recursos energètics i això passa per sobre de tot i tothom; la Generalitat no pot variar els seus plans energètics perquè a uns centenars de persones (a Copons, a Rubió, a Miravet, a la Terra Alta o a l’Empordà) que no els hi agradin o se sentin perjudicats.