Heus aquí un recull d'informació i d'adreces d'interès pel que fa a l'energia eòlica.

Informació local

Tot va començar per a Pinós, l'any 2001 quan 3 empreses diferents van demanar autorització per instal·lar torres de mesura del vent a la Serra de Pinós. El 21 de Setembre l'Ajuntament convoca als veïns i es decideix per 39 vots a favor, 25 en contra i 5 abstencions deixar fer les proves, segons l'acta. No es disposava de prou informació per decidir gran cosa més.

La Fira de Pinós de l'any 2003 va abordar el tema eòlic a través d'una exposició i un viatge a La Muela (Navarra) (aquell dia no feia vent). El document Text expo energies renovables és el treball de síntesi d'informació eòlica que conduia aquella exposició on, al final, els visitants podien contestar una enquesta ràpida. Aquest fou el resultat:

Prenent només els 31 enquestats que són de Pinós o hi tenen afectes, el resultat de la darrera pregunta va ser: 15 a favor, 10 en contra i 6 amb condició.

Finalment, l'11 de novembre de 2006 es convoca de nou els pinosencs de forma no vinculant però significativa per decidir la instal·lació del parc eòlic projectat per ENDESA CyR a la serra de Pinós: 120 vots en contra, 30 a favor, 8 en blanc i 1 nul.

Informació general

L'aprofitament de l'energia cinètica del vent no és res de nou; des de molt abans de la revolució industrial, l'home l'ha aprofitat per bombejar aigua o per propulsar els seus vaixells. Pot ser considerada una de les principals fonts d'energia no animal de la humanitat fins a principis del segle XIX, d'importància innegable per al desenvolupament de nombroses civilitzacions.

Una web molt recomanable i didàctica és la de windpower.org. Permet entendre de manera amena tot el que fa referència a l’aprofitament energètic del vent. És de l’Associació eòlica industrial danesa i està en castellà.

A la web de l'Institut Català de l'Energia podeu saber més sobre les diferents fonts energètiques. Recomanem també aquest text sobre les diferents Alternatives energètiques.

La Generalitat té competències pel que fa a la implantació de l’energía eòlica a Catalunya. Podeu consultar els plans, els mapes, els decrets i procediments del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

ENDESA Cogeneración y Renovables SAU és la branca "verda" de l'empresa promotora del Parc Eòlic Pinós. Segons endesa.es, molt enfocada a la imatge corporativa i a l'accionariat, aquesta multinacional preveu construir 2.224 Mw eòlics en el període 2005-09, 35,7 dels quals a Pinós. La Fundación Endesa té per objecte la iluminació de monuments del patrimoni historic-artístic i la realizació d'obres d'interés general allà on Endesa té instalacions industrials. Un element a tenir en compte per treure'n més compensacions per a Pinós i el Santuari.

ECOTÈCNIA es una altra empresa, igual que GAMESA, capdevantera pel que fa a l’aprofitament d’energies renovables. És la promotora de la instal·lació d’un Parc solar a Navès, en règim de propietat compartida .

Una visita interessant és la del Parc Eòlic de Sotavento a sotaventogalicia.com, un aparador tecnològic experimental per a la formació i divulgació de les energies renovables.

Energiasostenible.org és el lloc web del GCTPFNN (grup de científics i tècnics per un futur no nuclear), d’EUROSOLAR (l’associasció europea per les energies renovables) i també de l’Entesa Catalana per una energia neta i renovable. En destaquem el MANIFEST PER UNA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA A CATALUNYA (defensat també per Ecologistes en Acció), el cas digne de ressò del Parc eòlic de propietat municipal i popular de la Morera de Montsant i, sobretot: VENTS DEL MON, un butlletí electrònic d’informació eòlica molt interessant. Del darrer número recomanem l’article sobre la incompatibilitat de la nuclear amb el vent, i el següent article resum:

EL VENT A L’ESTAT ESPANYOL

La Asociación Empresarial Eólica – AEE acaba de publicar el seu informe Eólica 2006. Anuario del Sector: Anàlisis y Datos, l’informe més complet mai realitzat a l’Estat Espanyol sobre la tecnologia per a l’aprofitament de la força del vent. En ell es pot llegir que la potència eòlica instal·lada a l’Estat Espanyol, fins a l’1 de gener de 2006, era de 10.028 MW, un 17,9% més que a l’1 de gener del 2005. L’energia eòlica ja representa un 12,86% de la potència instal·lada en el sistema elèctric espanyol, superant a la nuclear (10,1%, actualment a l’Estat Espanyol hi ha una potència nuclear bruta de 7.876 MW). Iberdrola concentra el 32,51 % de la potència, Acciona el 10,47%, Endesa el 8,66% i Corporación Eólica el 7,37%. Aquests quatre operadors tenen el 59,01% de la potència, repartint-se la resta entre molts altres operadors. Per fabricants, la potència total instal·lada es reparteix així: Gamesa (49,95%), Vestas (12,97%), Made (avui integrada en Gamesa, 12,15%), Ecotècnia (8,45%), GE (/,64%), Navantia- Siemens (3.27%), Acciona Wind Power (2,31%) i altres fabricants amb menys d’un 1%.

Per comunitats autònomes la potència instal·lada fins a l’1 de gener del 2006 es repartia així: Galicia (2.369 MW), Castella Lleó (2.017 MW), Castella la Manxa (1.817 MW), Aragó (1.407 MW), Navarra (899 MW), Andalusia (448 MW), La Rioja (408 MW), Asturies (164 MW), Euskadi (144 MW), Catalunya (143 MW), Canàries (129 MW), Murcia (55 MW), Comunitat Valenciana (20 MW), Balears (3,65 MW). Al llarg de l’any 2005, l’energia eòlica va generar 20.236 GWh, el que representa gairebé un 8% de la demanda elèctrica en barres de central, superant, per primera vegada a la història a l’energia hidràulica (que l’any 2005 va generar 19.442 GWh).

Dades ben significatives són que el 8 d’abril de 2005, a les 17:38 h., l’eòlica aportava 6.402 MW a la cobertura de la demanda (22,99%) i el 18 de setembre, a les 8:13 h., aportava 5.244 MW (un 30,61 % de la demanda elèctrica).

En anglès i a nivell europeu hi ha www.ewea.org, de l’European Wind Energy Association, mentre que a www.gwec.net, del Global Wind Energy Council, hi ha el fòrum mundial del sector eòlic. Les entitats asociades al GWEC representen a unes 1500 empreses, organitzacions i institucions a més de 50 països, amb tots els grans fabricants d’aerogeneradors i el 99% dels més de 59.000 MW eòlics instal·lats arreu del món.

El  GWEC i Greenpeace han editat en castellà l’informe Perspectivas globales de la energía eólica, on es veu clarament que l’energia eòlica està de moda.

Greenpeace també a tractat l’energia eòlica marina a Europa, vegeu l'informe resumit i en castellà, de la qual diu que se n’ha reduït dràsticament els costos i que els coneixements tècnics per al seu desplegament estan resolts sobradament. Des de 1991 fins a finals del 2003 s’han instal·lat 447,77 MW eòlics mar endins a 4 països d’Europa: Dinamarca, Suècia, Holanda i el Regne Unit. El govern britànic preveu que s’instal·lin 6.000 MW eòlics off-shore abans de l’any 2010.

La potència dels aerogeneradors cada vegasda és més gran. Ho veiem en dues noticies més recollides de VENTS DEL MÓN – 2004 - Nº 28:

1. A primers d’octubre del 2004 es va acabar d’instal·lar el primer aerogenerador off-shore Enercon E-112 de 4,5 MW de potència, 114 metres de diàmetre al damunt d’una torre de 108 metres d’altura. Amb vents de 8,5 m/s està prevista que generi 15 milions de kWh anuals. Enercon ja havia instal·lat tres prototipus d’aquestes característiques sobre torres de 124 metres a terra ferma.

2. El fabricant eòlic Repower (Hamburg) va instal·lar el passat mes d’octubre un prototipus d’aerogenerador de 5 MW de potència, 126 metres de diàmetre, al damunt d’una torre de 117 metres d’altura. És, de moment, la màquina eòlica de més potència mai instal·lada. Les tres pales, en girar, escombren una superfície de 12.469 m2. Està dissenyada per una velocitat nominal de vent de 13 m/s.

Finalment, senyalar que el govern municipal de La Haia (Holanda) ha acordat desplegar a gran escala l’energia eòlica a la ciutat, després que nous models d’aerogeneradors dissenyats per a entorns urbans hagin estat provats amb èxit a diverses ciutats holandeses. A New York, el disseny de la ‘Freedom Tower’ que es construirà a l’indret on hi havia el World Trade Center inclourà aerogeneradors per subministrar al menys el 20% de l’electricitat del nou edifici. El sistema complet WindStor, desenvolupat per McKenzie Bay, preveu integrar aerogeneradors a l’estructura de la Torre de la Llibertat, que tindrà una alçada de 460 metres.