La celebració del dia del municipi a cada un dels termes del Solsonès va ser una iniciativa provinent i en motiu del 10è aniversari del Centre d'Estudis Lacetans i del Centre Tecnològic Forestal.

A Pinós mantenim aquesta diada en el marc dels actes que ja veniem programant com a preàmbul de Fira. És una jornada de trobada i reflexió, prèvia a la trobada i festa que és el dia de Fira. Tot plegat, una mena de festa major municipal.

La cita és dissabte 17 de maig al Santuari de Pinós, a les 6 de la tarda. Tothom hi és convidat.

L'ordre del dia preveu aquests apartats:

•  Inauguració d'Exposicions.
•  Recordança 10 anys del gran incèndi.
•  Xerrada expositiva.
•  Taula rodona oberta al públic.
•  Sopar de germanor.

La temàtica que tractem sempre té a veure amb el municipi i el seu futur, són qüestions que ens afecten o afectaran a la majoria dels pinosencs i veïns, com quan vam parlar de les dones a pagès, dels boscos en regeneració o d'estratègies territorials.

Enguany el tema estava cantat, amb la recent proposta de planta de compostatge en una finca de Pinós: compostatge industrial, de llots de depuradora principalment, que pot afectar l'ambient, les aigües, el transit i fins la convivènvia. Ja és la tercera proposta d'estructura de gran impacte que arriba a Pinós en 10 anys, d'ençà del gran incèndi, després de l'abocador de residus especials i del parc eòlic a la serra de Pinós. Però la qüestió ja és en mans d'advocats i més val no esbalotar el galliner removent el braser dels interessos. Està vist i comprovat que el gran problema de les zones rurals (i més quan són cremades) és el despoblament. Sóm pocs per a defensar el territori, i a sobre mal avinguts.

Així, aprofitem l'avinentesa de la campanya Catalunya lliure de transgènics per a tocar un tema que també ens afecta a tots, especialment als pagesos, i pel qual podem adoptar un compromís molt gran, com han fet els ponents d'aquesta xerrada, o un de molt petit però molt significatiu: una signatura a favor de Som lo que sembrem.

Diferents exposicions visuals ens situen a l'entorn rural i a la nostra idiosincràsia:

• Aula Rural d'Aprenentatge: patrimoni comarcal. Exposició de caire permanent realitzada per Coordinació Rural de Catalunya en conveni amb l'Ajuntament de Pinós. Visitar-la ens permet de copsar i valorar el patrimoni comarcal i local present.

• Un món rural viu, un paisatge sense cendres: en col·laboració amb Fundació Món Rural.

• Som allò que mengem. Història de l'alimentació al nostre país.

• Som lo que sembrem. Llavors autòctones i transgèniques

Cada exposició ocupa un espai diferent als baixos de la casa gran del Santuari. Podeu visitar-les durant el dia del municipi i tot el dia de Fira.

La plataforma Som lo que sembrem, impulsada principalment per Assemblea Pagesa, organitza una campanya de recollida de signatures per tal de declarar Catalunya lliure de transgènics, una iniciativa legislativa popular (ILP) que necessita un mínim de 50.000 firmes per portar una proposta de llei al parlamant català.

Els transgènics i la seva problemàtica remouen aquests dies la nostra consciència social perquè afecten a la base de tota comunitat: l'alimentació. Els pagesos, en tant que productors d'aliments, tenim molt a dir-hi i necessitem estar ben informats dels avenços científics, ja que qualsevol tecnologia que se'n derivi serà bona o dolenta segons l'ús que se'n faci.

Els pagesos som una minoria amb un gran potencial d'incidència a la societat: perquè som allò que mengem (productors d'aliments), perquè som del país (propietaris de la major part del territori) i perquè som lo que sembrem (conservem la cultura, la identitat i fins la dignitat, forjada i heredada de segles, malgrat ens costi resistir al poder dominant; malgrat alguns ja estiguem mal venent tot això que no té preu).

Les multinacionals, regides exclusivament per criteris de maximització econòmica, estan apoderant-se de tot, fins de la vida mateixa a base de patents industrials. Venent consignes com la de poder acabar amb la fam al món, els pagesos entrem al seu joc; de seguida deixem de ser amos del nostre treball; i el pa d'avui es converteix en gana per demà. A la India, qui els ho havia de dir, milers de pagesos s'han arruïnat i molts acaben suïcidant-se. Al Canadà milers de pagesos han estat demandats per guardar gra per llavor com sempre s'ha fet.

La informació és clau. Per no caure en enganys, per poder decidir lliurement i per no haver de penedir. Per tot això i perquè som lo que sembrem, la xerrada del dia del municipi a Pinós vol ser bàsicament informativa sobre la problemàtica dels transgènics; està adreçada principalment als pagesos que encara tenim la força i nomès ens falta el compromís; i els ponents són pagesos com nosaltres, però pagesos de compromís ferm en la producció d'aliments saludables, amb llibertat i mantenint la dignitat de l'ofici.

Xerrada-col·loqui:

                 Transgènics, realment necessitem tanta tecnolgia per a                                          produïr aliments ?

Ponents:

• David Bueno, professor de la Universitat de Barcelona, especialitzat en genètica. - Introducció a la transgenètica
  
• Josep Pàmies, pagès de Balaguer i fudador d'Assemblea Pagesa - Som lo que sembrem. - Problemàtica de la transgenètica
  - "l'stevia serà una planta que obrirà escletxa en aquest món tan brut de l'alimentació i la farmàcia"
  
• Josep Bover (el francès no, el d'aquí), pagès de l'Espunyola, cal Pauet. - Recuperació de llavors autòctones
  - "l'espelta feta per sobre dels 800 metres és molt millor, cada llavor vol la seva terra".

La pagesia és i serà un sector estratègic l'activitat del qual afecta a tothom. Per tant, us convoquem al Santuari de Pinós el dia 17 de maig si també penseu que som allò que mengem, si voleu saber perquè us demanem la signatura i si voleu conéixer cap a on apunta la pagesia alternativa, la de referència, la de tota la vida.

Seguidament, Taula Rodona oberta al públic, per parlar i contrastar la informació exposada.

•  Presenta i modera la xerrada: Xavier Vendrell (el polític no, l'altre)

Reserveu taula aquí

Conclusions xerrada 2008

Transgènics, realment necessitem tanta tecnolgia per a produïr aliments ?

Les intervencions van ser molt interessants i el temps es va fer curt per a permetre el debat obert, però va quedar clar que pel que fa als cultius transgènics, més enllà dels dubtes que pugui suposar la seva acció en la salut humana, el més sensat seria una moratòria per precaució davant el desconegut.

David Bueno va defensar l'enginyeria genètica com a procediment avançat de selecció d'espècies, esmentant exemples d'utilitat provada en la modificació genètica de plantes i repassant les principals crítiques cap a aquesta tecnologia. En aquest sentit, va delimitar repetidament la valoració científica que se'n pugui fer del debat inherent que inclou qüestions socials, econòmiques o mediambientals. I va concloure dient que la Transgenètica és una tècnica segura sempre i quan s'apliquin els controls sanitaris i ecològics pertinents.

Josep Pàmies va començar la seva intervenció amb una rialla compasiva vers l'optimisme innocent dels científics tancats en laboratoris, dient que aquesta postura no s'aguanta per enlloc quan el resultat tecnològic surt al carrer de la ma dels grans loobies de l'agro-farma-indústria. Amb un discurs segur, honest i molt documentat d'experiències pròpies i d'informació soterrada pels interessos econòmics, Pàmies va qualificar de molt greu i vergonyant la manca actual de sobirania alimentaria i de salubritat en l'alimentació, així com la submissió de governs tant de dretes com d'esquerres als dictats de multinacionals mafioses. Per acabar-ho d'adobar, resulta que el gran capital especulador ha entrat en joc inpunement sobre un dret tant fonamental com és l'alimentació. L'avenç tecnològic dels Transgènics no és un progrés per a la societat, per exemple, si hom no ha de poder cultivar legalment i fàcil el propi medicament com és l'Stevia Rebaudiana per a diabètics, hipertensos i obesos en augment.

Ambdós ponents coincidiren en que, en qualsevol cas, un etiquetatge rigurós és fonamental per a garantir la llibertat i la salut del consumidor.

Josep Bover no va disposar de prou temps per a presentar els resultats del seu ìnteressant treball de recuperació de llavors autòctones amb tècniques d'agricultura biodinàmica, que no és altra coca que el que s'havia fet sempre fins que es va imposar l'agricultura intensiva o industrial. Va deixar clar que la llavor transgènica no pot competir amb l'autòctona en tres aspectes suficients: la informació de nutrients intrinseca (qualitat), l'exigència d'insums i condicions (resistència) i la qualitat reproductiva (degeneració).

Resumint, el principal problema dels cultius transgènics és l’intent de les grans multinacionals a voler controlar tota la cadena alimentaria, des de les llavors fins als aliments que ens arriben a la botiga. El control total serà possible amb les llavors transgèniques i patentades quan cap pagès conservi i conreï llavor convencional independentment d’aquestes grans empreses. Ja és un fet que no s'investiga ni legalitza allò que beneficiaria tothom sinó allò que maximitzarà els seus interessos comercials.

El problema de tota tecnologia és l'ús i l’abús que se'n fa.

També durant dissabte i diumenge es va aprofitar per recollir signatures de suport a la Proposició de Llei per declarar Catalunya Lliure de Transgènics, per a la qual fan falta un mínim de 50.000 signatures. En poc més de dos mesos se n’han recollit més de 40.000. I al Solsonès, només durant el cap de setmana a les fires de Solsona i Pinós, s'han recollit més de 700 signatures.