Deixa't estar de passeigs inaugurals amb les autoritats competents i retalls de cinta. Els trabucaires de Solsona van desfilar per tota la Fira com si fossin els amos tant al matí ben aviat com a l'inici dels actes de tarda fent ressonar els trabucs com per espantar els mals auguris.

No hi ha dubte que van donar una nota de color i de tamperi molt escaient, molt popular. Sempre hi ha qui se'n queixa, però la satisfacció majoritària dels presents era evident. La gent no atrapava a tapar-se les orelles si volia fer-los fotografies com aquestes.

La Coral Esbèrtia de Manresa és l'habitual de la Fira de Pinós. Enguany tenien altres compromisos i en lloc seu ens van recomanar la Coral de Clarinets, que va acompanyar la missa de manera especial i tot seguit va oferir una audició ben complerta:

•  Una peça del renaixement a dues bandes, una part dels instrumentistes a l'altar i una altra al cor, que anaven dialogant. El resultat, una harmonia curiosa que omplia tota l'església. Semblava talment una audició d'orgue.
•  Tot seguit un petit concert de tres moviments d'un compositor italià barroc.
•  I per acabar una adaptació per a orquestra de clarinets de la popular suite per a piano "sevilla" de Joaqin Turina.

El mossen es frisava per anar a beneïr el pa i la gent per agafar-lo. Després dels aplaudiments no hi va haver temps per a un bis.

L'estand de la COMTCASE va promocionar durant tot el dia de Fira el 13è Festival de Música Tradicional de Calaf, una cita molt interessant i recomanable per al 25 i 26 de Juny 04. Amb ells el grup Sempre Manxen no es va cansar de donar la nota:

•  Gemma Buscart (acordió diatònic)
•  Robert Buscart (guitarra acústica i veu)
•  Bernat Dàmaso (acordió diatònic)
•  Gemma guilemany (veu)
•  Jesús López (percusions)

Realment sempre manxaven.

L'ambient de músiques tradicionals i conegudes agradava a tothom. Per si fos poc, els Sempre Manxen van actuar en directe a l'estudi de Ràdio Pinós i van acompanyar també el seguici de gegants amb marxes populars.

Gràcies!, per la vostra simpatia i col·laboració.

Els grallers de Calaf, molt joves, bufaven tant com podien i acompanyaven la comitiva de gegants i personal. El vent, sempre present al Santuari, els volia fer la competència i feia ballar els gegants de més alçada més del que haurien volgut els seus portadors.