Una vegada, hi havia un ric….
En un lloc no lluny d’aquí, d’un nom que no vull recordar,
no fa molt que hi vivia un home pobre, cartera trencada,
dona estalviadora, i mangonejant el que podia.
Fill de casa anada a menys, treballant va obrir-se a la vida.
Amb poca escola i moltes nits de vetlla, acaparar el món volia.
Capficat de la infantesa, quan son pare li recordava que el padrí prou tenia: patrimoni no li’n faltà, perquè d’herència li vingué. Però, ah! quin destí!
Cases de joc, gresques de nit i poc treballar, a casa ni dormia el padrí.
Tanta misèria explicada, el nét els ulls va obrir,
L’herència no era pas bona, ni la fama deixada del padrí, que sa vida semblava hipotecar.
Començar de nou, treball constant, poc dormir, molt estalviar, amb pocs números al seu saber, de la vida va aprendre. El món, desconfiat pel seu avantpassat, sense calés sonants enlloc comprava. Molt de temps ningú li va fiar ni un cargol per la seva ferreria. Embargaments heretats i penes per tirar endavant.
Treballant sense parar, va crear un imperi, màquines i eines amb diners havia.
Tan amunt va pujar que, el mateix forner que anys enrere al seu avi menyspreava, el sastre i el botiguer, quan pel carrer passava li donaven copets a l’espatlla perquè deien que la butxaca li bullia.
D’aquest pal, altre estella el fill en va sortir. Garrepa fins a morir.
La fortuna del pare va heretar. No hi va haver ferro comprat que no fos regatejat i a l’hora de vendre’l, triplicat .
Per ell el cèntim ho va ser tot. Tan capficat en el món dels diners que l’estimació del seu fill va descuidar. Es va fer gran l’hereu amb complaença, somiant que amb calés es podia tot. Bons autos i millors gresques perquè fill era de pare que podia. Tant es va arrepenjar, vida fàcil i poc estudiar, mandra i mals companys, amb diner fàcil tot plegat. Com que no els va haver de suar, que a l’hisenda del pare prou n’hi havia,
al poc temps a la ruïna va estar. Fins llavors ningú li va gosar dir que un avantpassat seu al mateix lloc es va trobar.
– El mon dona voltes i torna. Ho deia un vell amic filosofant: A pare negociant, fill conservador i nét mendicant. Quan es troba una vida fàcil, no cal pas patir. Arrepenja’t-hi . Arruïnat has de morir.
Ramon d’Ardèvol
(Llibret de la Fira 2013)