Les noves generacions

Petits i grans cada vegada estem més capficats a l’ordinador, al telèfon mòbil i a les cònsoles que ens donen satisfacció al moment. Aquesta afició fa que cada vegada més hi hagi menys relació amb les altres persones.

Una parella estava asseguda en un banc del passeig i, perquè els conec, puc dir que són de classe mitjana alta. Em va fer l’efecte que ni ell ni ella no em van veure, tot i saludar-los. Ell estava capficat consultant el seu BlackBerry, mentre que ella enraonava molt  de pressa  amb el seu iPhone (em sembla que se’n diu), o un telèfon tàctil que de segur que era dels últims que han sortit. A davant seu tenien una nena que movia amb rapidesa el dit sobre una pantalla d’iPad, en el que es movien un munt de ninots.

Aquella família ignorava tot el món que l’envoltava. Tots estaven ficats en el seu propi món. Durant uns moments vaig pensar que aquests aparells allunyaven els d’a prop i acostaven els de lluny.

Em va donar la sensació de que jo era un vell addicte encara a mirar als altres, a escoltar els sorolls del carrer i saludar el veí.

Em van passar pel cap mil coses. Els psicòlegs adverteixen que creix la falta d’atenció envers els altres.

La vida real mai es tan atractiva com un videojoc. Viure és aprendre a tenir paciència, a no rebre satisfaccions al moment. Viure és tenir atenció, a vegades fixant-nos bé en tot el que ens envolta. Escoltar a l’amic o al company : una mirada, un gest, una expressió o una actitud en una conversa presencial són millors que unes paraules amb telèfon mòbil o unes frases escrites per correu electrònic.

Aquest espectacle al carrer cada dia es veu més.

Ho deia un home savi: Si la gent s’acostuma a la rapidesa de les imatges, rep una satisfacció a l’instant. Però la capacitat de ficar-se en la vida i relacionar-se amb els altres pot quedar molt reduïda.

I no parlem de la televisió.

No em feu cas. Començo a ser una antigalla.

Ramon d’Ardèvol

(Llibret de la Fira 2013)