el cerimonial

Posem aquí l’esbós d’una part del cerimonial de les Caramelles: l’anada dels Caramellaires a la masia, per creure que és on es conserva més viu el regust passat.

S’arriba a la casa en formació i marcant el pas a ritme de bombo i platets i de la “passada” que toquen els músics.
Inicien la comitiva els dos caramellaires que l’un toca el bombo i l’altre els platets, i que van marcant el pas a la resta de caramellaires; després venen els músics tot alegrant la desfilada; segueix la parella portadora de la bandera (correspon portar-la a l’hereu més gran del grup), la parella que porta la panera (correspon portar-la al fadrí més gran del grup) i seguidament els caramellaires.
Un xic apartats del grup, els trabucaires van disparant els trabucs fent gala i animació a la festa.

A la casa, els caramellaires són rebuts a la porta per l’amo i els convidats mentre que la mestressa i les noies que hi puguin haver els esperen des del balcó, finestra o eixida.

Es canta la Salutació o Arribada; seguidament el banderer s’avança del grup i dirigint-se a la mestressa pregunta: Cantarem?. Aquesta pregunta pot ésser contestada de dues maneres: “Sí, canteu” o “Pugeu i canteu”

-Sí, canteu:
Així contestat suposa que tot es fa al peu de la casa. Es canten les Caramelles i es dansa un ballet d’obsequi que varia cada any, tot seguit hi ha el Ball de Cascavells d’Ardèvol que és el ball tradicional i inalterable, amb música pròpia del poble.
Acabada l’actuació, el portapaner i la seva parella es dirigeixen a la mestressa, ell per rebre la gràcia o paga i ella per obsequiar-la amb un ram de clavells; mentrestant, el banderer i la seva parella s’acosten a l’amo per a saludar-lo i oferir-li un record de mans de la noia. En agraïment a la visita que han fet els caramellaires a la casa, la mestressa fa lliurament també d’una cinta de record on s’hi ha brodat o escrit el nom de la casa i que ella mateixa col·loca a la bandera.
Finalment, es canta el comiat i es marxa al pas de la música, bombo i platets.

-Pugeu i canteu (o simplement pugeu):
Aquesta resposta vol dir que la casa no solament accepta la cantada sinó que, a més, convida als caramellaires a que pugin a la casa, reposin i prenguin la beguda.
Aleshores el banderer lliura la bandera pel balcó a la mestressa, que la ferma a la barana o l’entra dins. I tots plegats pugen a la casa on hi ha la taula curulla d’exquisits menjars i bones begudes i licors. Es canten les caramelles a la sala, i tot seguit la mestressa convida els cantants i els músics a que prenguin dels menjars i dels beures. Agraïts per aquest convit, els caramellaires brinden a la casa dues ballades (solen ésser un vals i un pas doble), la primera la ballen tota o inicien el ball les parelles del banderer i del porta paner de la següent manera:
-el portapaner amb la mestressa;
-el banderer amb la pubilla, o la jove o la fadrina;
-la noia que forma parella amb el portapaner amb l’hereu, o el fadrí o parent més proper de la mestressa;
-i la noia que forma parella amb el banderer amb l’amo de la casa.
La segona ballada pot ballar-la tothom.
En acabar les ballades es dansen els ballets de caramelles, es fa lliurament del recordatori a l’amo i del ram de clavells a la mestressa, la qual regracia amb la paga i la cinta per a la bandera.
Finalment es canta el comiat i en formació i música es marxa de la casa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

* Copia aquest codi *

* Escriu o enganxeu el codi *