Cada tres primaveres

L’aire fa flaire de Pasqua
i tot el poble es vesteix de festa.
Arriben les caramelles
que ens embogeixen
cada tres anys.

Quan la colla en desfilada
forma ben recta i arriba a casa
el pas que el bombo assenyala
ens acompassa
els batecs del cor.

L’oreneta xerroteja presumida
i el tudó marca el compàs amb son parrup.
Se senten a dins del bosc
rossinyols cantant a cor.
Caramelles són esclats de vida pura.

La festa esclata a la plaça
amb tot el poble dilluns de Pasqua
i alguna llàgrima brilla
dins la rotllana
dels cascavells.

El roure porta per cinta fulles tendres,
els pins peten com si fossin castanyoles.
De lluny trabuca algun tro,
ressonant per tots els clots.
Caramelles són esclats de vida nova.

Cascavells, poble jovent, ocells i arbres,
Pasqua, sol, ruixats, tradicions i tronades
aquests dies fan un tot,
fora del temps i del món.
Caramelles són la vida desfermada.

Lletra: Jordi Closa Cortada

Música: Tradicional catalana