Ai quin repiqueig més viu
s’emporta el vent quan l’alba s’il·lumina.
La campana que somriu
em ve pregonant el jorn festiu.
Pagestes i fadrins
-caputxa blanca, airosa barretina-
van fressant tot el camí
de molsa fresca i romaní.
L’alegria bat el cor
i el llavi galant frisa d’amor.
Tot és bell, tot és dolç! (És encís)
Sublim, excels! Esplai,
festeig, somrís…
Ai, bona festa, em fas feliç!
Dolça pageseta
de cintura estreta
com el més fi gerricó.
Jo et cantaré una cançó:
Celebrant tan bona festa,
la dansa amb delit d’afany
i de conquesta
de la teva figurina,
dels camps i dels sembrats regina.
Tu dus tot l’encanteri,
gentil, joiós, eteri,
trenant la nostra dansa
-que ens fa sentir forts i més grans.
Orgull dels catalans!
Pageseta, ai! Amb dolç delit,
rostre immaculat, verger florit,
tu ets qui em fa gosar l’aplec galant,
clamant d’amor, amb veu vibrant.
Pageseta humil, flor de virtut,
gerricó de mel, de joventut,
ai quin dolç anhel em fas sentir
quan veig somrient ton rostre fi.
Tan dolç per mi! Sí!
Música: Josep Vicens “Xaxu”
Lletra: Lluís Garriga i Viadé